MOCIÓ PER APROVAR LA REGULACIÓ DELS MATRIMONIS CIVILS, CERIMONIES D’ACOLLIMENT DE XIQUETS I SOTERRARS
Josep Vicent Ferrer i Rodríguez, portaveu del Grup Municipal del Bloc – Coalició Compromís a l’Ajuntament de Sollana, presenta al Ple per al seu debat i aprovació a l’empara del que disposa l’art. 91.4 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals, d’acord amb l’art. 97.3 de l’esmentat text reglamentari la següent:
MOCIÓ
L’estat espanyol és aconfessional. Això vol dir que respecta i permet totes les opcions religioses, inclòs l’ateisme i el laïcisme, però no es decanta per cap.
En Sollana no disposem d’una regulació per a la celebració de cerimònies civils que regule tots els aspectes. Dins d’aquestes cerimònies s’inclourien els matrimonis, la cerimònia d’acolliment de xiquets i els soterrars laics.
Si els valors superiors d’un estat democràtic són la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític; els Ajuntaments, com a administracions més properes al ciutadà s’han d’erigir com garants i consolidadors de la democràcia i d’eixos valors, donant així opció als seus administrats a que puguen triar perquè hi ha pares i mares que no sent practicants de la religió catòlica, o qualsevol altra, volen compartir i celebrar públicament el naixement del seu fill o de la seua filla.
Aquest tipus d’acolliment civil, o acte de benvinguda democràtica a la comunitat (que no és incompatible o excloent respecte al baptisme cristià o qualsevol altre), és una figura que reconeix com a ciutadans de ple dret als xiquets i xiquetes que estiguen empadronats en el municipi. Són actes laics on es llig la Declaració dels Drets de l’Infant i de la Constitució, que té com a objectiu escenificar la condició de ciutadà dels xiquets amb el compromís dels pares que serà educat o educada en els valors democràtics i en el respecte als altres. D’aquest acte pot quedar constància amb la inscripció del xiquet o la xiqueta en un Registre Municipal d’Acolliments Civils.
Pel que sabem, aquesta pràctica, que cobra força des dels últims temps, no és nova. En realitat té més de dos-cents anys d’antiguitat. Amb el Renaixement, la Il·lustració i, particularment, amb la Revolució Francesa, van aparèixer nous ritus de pas que han conviscut i coexistit amb els ritus tradicionals o religiosos, dins d’una societat més democràtica, pluralista, laica. Tenim coneixement que en els anys següents a l’inici de la Revolució Francesa van proliferar tant els “batejos civils”, que en 1792, es van instituir per decret com a símbol de la separació entre Església i Estat. Fins i tot, si anem més enllà de l’edat contemporània, i realitzem una mirada ràpida des de l’antropologia, reconeixerem que totes les cultures s’han dotat de ritus iniciatius d’adhesió al grup o de trànsit d’una etapa a una altra. Per exemple, el naixement d’un membre del grup, i el seu reconeixement social, s’ha fet a través d’infinitat de ritus i símbols, el pas de l’edat púber a l’adulta, també. Durant la II República espanyola també es van celebrar infinitat de batejos, bodes o funerals civil. En l’actualitat es fan en diverses localitats europees celebracions que adopten aquest model que s’anomenen naming ceremonies (cerimònia per a donar nom), com les que es fan a Liverpool.
A l’estat espanyol ja s’ofereixen aquestes cerimònies oficialment. A la ciutat d’Alzira s’aprovà per unanimitat l’ordenança que ho regula en l’any 2010. Els ajuntaments d’Igualada – que ja n’ha celebrat més d’una trentena- i Sant Boi de Llobregat des del 2004; L’ajuntament de la Sénia des del 2005; El Borge (Málaga) o Madrid han estat uns quants dels municipis que han ofert de manera oficial aquest tipus de celebracions.
Pel que fa a les cerimònies fúnebres, les exèquies religioses encara superen les cerimònies laiques o civils. En ciutats més grans de l’Estat espanyol entorn al 20% dels funerals són laics. En altres països europeus estos actes són més comuns, ja que aproximadament un 40% dels soterrars son aconfessionals.
Encara que aquest tipus de celebracions comencen ara a estar més en auge, com ja hem comentat anteriorment, conten amb un llarg recorregut històric. Sempre han existit cerimònies ancestrals tant de matrimoni com de defunció. Són actes de canvis de situació, que han fet els éssers humans des de fa segles.
S’ha de donar la possibilitat d’exercir el dret de les persones que no pertanyen a cap religió a celebrar una cerimònia civil de comiat. També es una manera de donar l’últim adéu al seu ser volgut i, al mateix temps, rebre el condol dels seus coneguts.
Es per tot açò que presentem per a la consideració, debat i aprovació pel Ple dels següents acords:
- Que es regulen les cerimònies civils mitjançant una ordenança.
- Que l’ordenança incloga el desenvolupament de:
- Les cerimònies de matrimoni.
- Les cerimònies d’acolliment de xiquets i xiquetes.
- En quant als soterrars, habilitar espais públics per tal de donar l’opció als veïns de Sollana que així ho sol·liciten de celebrar funerals laics.
El regidor del Bloc – Coalició Compromís
Josep Vicent Ferrer i Rodríguez
Sollana, a 17 de Maig de 2012
SENYOR ALCALDE DEL M. I. AJUNTAMENT DE SOLLANA